Les cooperatives agràries valencianes compten amb una llarga tradició i arrelament al territori rural. Tenen presència activa a la major part de les poblacions: d’acord amb dades de la Federació de Cooperatives Agroalimentàries de la Comunitat Valenciana, actualment hi ha 374 cooperatives agroalimentàries a la Comunitat amb 193.948 socis i sòcies.

Històricament, les cooperatives agràries han exercit un paper clau a l’economia agrària valenciana i molt particularment a l’àmbit rural:

• Contribueixen al manteniment del medi rural, ja que són sovint les úniques empreses ubicades a les zones rurals. La seua permanència està garantida per la seua mateixa naturalesa, ja que els seus socis i dirigents són agricultors i ramaders de les regions de producció on les cooperatives estan establides.
• Faciliten la integració econòmica i laboral dels valencians i valencianes en el mercat i generen ocupació a les zones rurals. En molts casos, la cooperativa és el motor principal de la vida econòmica i social de la localitat i el principal instrument empresarial al servei dels seus habitants.
• Contribueixen al foment de la professionalització dels seus associats, gràcies a la cartera de serveis ofertats com ara la formació, la informació, la introducció de noves tecnologies i la difusió de coneixements. Tot això repercuteix, al seu torn, en el canvi de model de gestió tradicional a l’empresarial.
• Aconsegueixen un valor afegit major tant en les operacions comercials, mitjançant la concentració de l’oferta en els productes agraris dels associats i la demanda de subministraments que necessiten les explotacions agràries dels nostres territoris, com en els productes agroalimentaris, per mitjà de la seua transformació i condicionament, i cada vegada compten amb més pes en la seua producció, transformació, industrialització i comercialització.

Els valors cooperatius – autoajuda, responsabilitat, democràcia, participació, igualtat, equitat, solidaritat i vocació social -, que reuneixen les cooperatives valencianes constitueixen elements de primera magnitud que cal aprofitar per a lluitar contra l’escenari actual d’emergència climàtica.

L’agricultura és causant i alhora part afectada del canvi climàtic, i per això, també un potencial agent d’adaptació i mitigació al canvi climàtic.

La creació de Comunitats Energètiques Locals (CELs) a cada Cooperativa Agrícola i la implementació d’un esquema voluntari de compensacions de carboni, “Carbon Farming Programa or Initiative”, ofereix una doble possibilitat:

• Per una banda, a través de la Cooperativa Agrària i els serveis que ja ofereix, promoure una nova iniciativa local, la CEL, per a canviar un aspecte clau de l’emergència climàtica: la producció, la gestió i la distribució d’energia elèctrica amb sistemes renovables i de forma autogestionada. Les instal·lacions de les cooperatives agràries compten amb una àmplia coberta, sovint la major dels municipis de menor població, i per tant, apta per a crear cobertes solars en detriment de la generació d’energia elèctrica procedent de combustibles d’origen fòssil.
• Per altra banda, mitjançant la participació en programes voluntaris de compensacions de carboni, els socis i sòcies de les cooperatives agràries tenen la possibilitat d’incrementar els seus ingressos capturant carboni, a la vegada que també augmenta la seguretat i la resiliència a les seues explotacions agràries. Permet a les cooperatives obtindre crèdits de carboni canviant l’ús de la terra o les pràctiques agràries per a emmagatzemar carboni o reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Així, afronten els reptes del canvi climàtic, frenant la pèrdua i la degradació de sòls; pel seu propi bé i pel bé comú.

Aquests fets suposen un impacte positiu atès que la creació de CELs a través de la figura de les Cooperatives Agràries contribuiria a la reducció de les emissions globals de Gasos d’Efecte Hivernacle (GEI) com també a assolir els objectius fixats per la Generalitat Valenciana i disposats al DECRET LLEI 14/2020, de 7 d’agost, del Consell, de mesures per a accelerar la implantació d’instal·lacions per a l’aprofitament de les energies renovables per l’emergència climàtica i la necessitat de la urgent reactivació econòmica.

L’Estratègia Valenciana de Canvi Climàtic i Energia 2030 com els diferents indicadors emmarcats en els objectius de reducció d’emissions i neutralitat en 2050, d’acord amb les estratègies de la Unió Europea, així com amb la futura de Llei de canvi climàtic i transició ecològica, es marquen com un dels objectius principals, un augment significatiu de la potència instal·lada en energia renovable, amb un horitzó possible en 2030 de fins a 6.000 MW en centrals fotovoltaiques i 4.000 MW en eòliques, quan els valors actuals són de 364 MW i 1.255 MW, respectivament.

Municipis com Montitxelvo, a la comarca de La Vall d’Albaida, ja han engegat la creació d’una comunitat energètica local des de la Cooperativa Agrícola local, a la qual ja s’ha adherit més de 60 famílies, i que es preveu que entrarà en funcionament aquest mateix any.

Des de Imedes, ajudem la teua Cooperativa Agrària per a crear la Comunitat Energètica Local del teu municipi, realitzant per a això una assistència tècnica i assessorament en la posada i marxa de la CEL.